Constantí Stefanescu Bonet

Va començar a interessar-se pel món de les papallones essent encara un nen. A deu anys el seu oncle li va regalar un caçapapallones i material entomològic, i amb el seu cosí feien sortides pels voltants de Vilamajor per capturar els exemplars més bells i iniciar, sense saber-ho, el que després ha estat i és la seva professió vocacional.

De fet, l’afició per l’estudi de les papallones va ser una manera de canalitzar la seva dèria d’infant pels animals i per la natura, que ja tenia des de ben petit. Quan es va llicenciar en Biologia, però, va tenir l’oportunitat de doctorar-se en un camp bastant diferent: l’ecologia dels peixos abissals del Mediterrani (peixos que viuen a més de 1.000 m de profunditat!) a l’Institut de Ciències de Mar de Barcelona, del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC).

Tanmateix, no va deixar de dedicar molt del seu temps a les papallones, per exemple col·laborant activament amb la Societat Catalana de Lepidopterologia. Va ser durant la dècada dels vuitanta i principi dels noranta quan va recollir més material per confeccionar una col·lecció de papallones. Aleshores el seu interès principal eren les papallones nocturnes, que capturava principalment mitjançant trampes de llum.

El 1987 el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà li va proposar fer una prova pilot de la metodologia anglesa anomenada “Butterfly Monitoring Scheme” per al seguiment de les papallones diürnes al parc. D’aquesta manera va començar un projecte que, el 1994, va rebre el suport del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, cosa que va permetre implantar-lo al conjunt del país.

Des de l’any 2001 en Constantí treballa al Museu de Ciències Naturals de Granollers, coordinant i dirigint aquest projecte, que forma part d’una de les línies principals de recerca del centre. Utilitzant les papallones diürnes com a organismes model, en Constantí dedica la seva activitat científica a l’estudi i conservació de la biodiversitat. La seva perseverança i capacitat d’observació li han permès obtenir dades molt valuoses, i l’han portat a col·laborar regularment amb equips d’investigadors internacionals i a publicar en revistes científiques d’elevat impacte.